Política Estado Español

INVESTIDURA CATALANA

Hi ha pla "D": Torra al Govern

Puigdemont designa a Quim Torra per assumir la Generalitat després de l'impediment de Rajoy i el búnker a Jordi Turull, Jordi Sánchez i el propi Carles Puigdemont.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Viernes 11 de mayo | 17:04

Finalment i a correcuita, el President català proposa a un “candidat normal” i sense “assumptes pendents” amb la justícia tal com el jutge Llarena, Rajoy i les institucions del Règim han imposat al Parlament. L’"escollit” ha estat Quim Torra, qui va ser president interí d’Òmnium Cultural, fundador de l’Editorial A Contra Vent i director de la Revista Catalunya.

El President del Parlament, Roger Torrent ha començat la ronda de contactes per preparar el primer debat d’aquesta investidura de cara al dissabte. Es preveu el suport dels 66 diputats d’Esquerra i JxCat i l’abstenció de la CUP la qual cosa portaria a una investidura efectiva en una segona sessió on els vots favorables sumaran un vot més que els gairebé segurs vots negatius (Cs, PP, PSC i Comuns). La CUP tindrà una reunió aquest dissabte per dirimir què farà finalment.

El flamant candidat, Joaquim Torra ha dit que formarà un “Govern fortíssim” amb un suport de “país fortíssim”. La primera mesura serà “engegar un comissionat per investigar les conseqüències del 155” i restaurar tot el caminat. També pretén “recuperar les lleis suspeses pel Constitucional, iniciar un Procés Constituent”. No obstant això, es va negar a contestar si aquestes mesures del seu Govern significaran desobeir.

El Govern central ha aconseguit que el candidat a investir no hagi format part del Govern anterior de Puigdemont. Joaquim Torra no està a la presó, ni té causa judicial pendent. Tampoc està a l’estranger i per tant pot realitzar una investidura presencial. La Moncloa va enviar un comunicat en el qual advertia al nou Govern que ha de “respectar la llei i estar en condició de complir amb les seves responsabilitats com a president de la Generalitat”. Sinó, el Règim del 78 té la seva quadrilla de jutges i policies per dictaminar el que faci falta.

Probablement, la constitució del nou Govern li facilitarà a Rajoy l’acord amb el PNB per aprovar els pressupostos d’aquest any. Però d’altra banda, ha provocat un enfrontament major amb Ciutadans. Rivera va arribar a dir en seu parlamentària que Rajoy “volia que hi hagués un govern de qualsevol forma”. Es veu que encara no pot empassar-se que les forces del 155 no hagin pogut formar govern. I ha donat per trencada la col·laboració amb el Govern central.

Qui és Quim Torra?

Puigdemont va presentar en públic al candidat mitjançant un vídeo de poc més de nou minuts. En el seu discurs va assumir que “sobre ell recaurà la responsabilitat de la governació interna” deixant entreveure que hi hauria una governació “externa” que seria aquest “misteriós” Consell de la República. Aparentment el 131º President de la Generalitat assumiria amb un mandat dictat des de de Berlín i provisionalment.

Joaquim Torra i Pla és un historiador que s’ha especialitzat en la Catalunya durant els anys vint i trenta del segle passat. Torra hagués volgut aplaudir a Francesc Macià quan va proclamar la República Catalana, encara que caldria saber què pensa sobre el limitadíssim Estatut del 32 que Macià va negociar amb Azaña. Això parla molt de quin és el seu model de “independència”.

Es va unir a l’ala independentista d’ERC que es va dir Reagrupament sota el lideratge de Joan Carretero que va flirtejar durant anys amb CiU. Després passa directament al partit “mare” i se suma al grup de Xavier Trias mentre va ser alcalde de Barcelona. Torra es va distingir per un activisme polític-cultural amb una clara postura independentista i, al mateix temps, conservadora. Per això ha encaixat amb la “llista del President” i participa del projecte de Junts per Catalunya.

Tampoc és un “candidat normal”

La dreta posa el crit en el cel. Per a Ciutadans queda clar que la seva consigna era que no hi hagi Govern. La Diputada Inés Arrimadas va dir que “és més del mateix” i que “necessitem un president que reconegui el fracàs del procés, que respecti les lleis i les resolucions i governi per a tots”. I, si és possible que onegi la bandera blanca. I, García Albiol es queixava amargament amb un “sortim del foc i caiem en les brases”. Mai sabran digerir haver perdut el 21D.

El PSC i els comuns “lamenten” que el candidat no sigui del grat de tots. Així ho ha fet saber Xavier Domènech, qui ha recalcat que “el candidat no reuneix ni la transversalitat ni la trajectòria necessària per al moment que vivim”. Mentre Miquel Iceta està a l’expectativa i ha apuntat que “estarem atents a les seves propostes i decisions”, a veure si pot trobar punts d’acord amb l’ajuda d’Esquerra Republicana.

Ada Colau també ha senyalat que Torra és “el millor candidat per Puigdemont, però no per a Catalunya”. Segurament per a l’Alcaldessa, Quim Torra, no és un candidat normal”. A les seves declaracions no hem escoltat res sobre l’aplicació del 155, els presos polítics i els exiliats. Què difícil és l’equidistància!

El 155 no marxa, només canvia de forma

El que és clar és que hi haurà, d’una forma o una altra, 155 per a estona. El Govern ha advertit múltiples vegades que solament l’aixecarà quan el Govern es constitueixi. Per si algú tenia dubtes, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo ha amenaçat amb aplicar el 155 quirúrgicament o com s’ha fet amb el gabinet de Puigdemont. El mateix Rajoy ha esgrimit que “el 155 ja no és un article de la Constitució, és un precedent”. I, per descomptat ningú pot oblidar que els comptes catalans seguiran intervingudes.

La tan esmentada recuperació de les institucions catalanes, això és la Generalitat i el Parlament, no serà tal. Aquestes institucions dins del marc autonòmic i sota la direcció del centralisme burocràtic (Constitucional, Supremo, Govern central, PSOE, Ciutadans) amb prou feines si conserven el nom. El període de descentralització i ampliació de competències de les autonomies va començar a ser limitat per Aznar, retallat per Zapatero i Rajoy pretén acabar la feina.

Llarena acaba de desdoblegar la causa per sedició i rebel·lió per veure si així aconsegueix l’extradició de Puigdemont ràpidament. No li cau la màscara de posar una “justícia” a la carta per aconseguir el seu objectiu: a Puigdemont a la trena. Si no cola per rebel·lió, provem què passa amb el de sedició. I, és clar que la meitat de Govern que està a la presó preventiva seguirà estant investigat. El búnker no oblida, ni perdona.

El poble català en la cruïlla

El moviment democràtic català d’autodeterminació està en una cruïlla. O queda limitat a l’“acció” de les institucions catalanes (limitades per les reaccionàries regles de joc del 78), com pretenen ERC i JxCat; o aprofundeix la contestació als carrers. O es limita la seva participació a votar de tant en tant en les domesticades institucions catalanes, o tracta d’imposar la voluntat popular expressada l’1 i el 3O, el 8N i el 21D.

I, en això l’esquerra té molt per fer. D’una banda, la CUP ha de trencar amb ERC i JxCat; per l’altre els comuns han de trencar amb el centralisme espanyolista; per impulsar conjuntament la mobilització social. Els sindicats i els treballadors han de jugar un rol central. Les direccions actuals es neguen a impulsar la mobilització i la discussió sobre els problemes socials i nacionals que hi ha a Catalunya i en la resta de l’Estat. Es necessita una veritable revolta obrera per recuperar els sindicats per a la lluita.

No hi ha alternativa amb el Règim del 78. És tan reaccionari que castiga els tuits, els raps, i les accions dels qui el qüestionen, i, per descomptat, permet el lliure accionar de la ultra dreta i grups neonazis. Per derrotar aquest Règim cal sumar als treballadors i els pobles de tot l’Estat i començar a construir una federació lliure i voluntària de repúbliques socialista en tota la península que permeti una col·laboració i convivència entre tots els pobles.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Artículo 155   /   En Català   /   Carles Puigdemont   /   Política Estado Español   /    Régimen del ‘78   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO