Política Estado Español

CATALUNYA

L’Estat espanyol usa als presos com a ostatges polítics

Els nous àudios que han sortit a la llum demostren que la presó preventiva contra els Jordis, Joaquim Forn i Oriol Junqueras és tan política com la causa judicial en curs.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Sábado 10 de febrero | 18:43

Aquests dies s’han publicat diversos àudios dels diferents consellers del Govern de Puigdemont i els “Jordis” davant el jutge Llarena. Es poden escoltar les declaracions d’alguns dirigents destacats com Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Carme Forcadell, Jordi Turull o Joaquim Forn. En aquestes declaracions asseguren buscar un referèndum pactat amb l’Estat espanyol, que persegueixen el diàleg i que fins i tot el 27O va ser un acte simbòlic. Així i tot, alguns d’ells continuen a la presó.

Quin és el motiu? El motiu és senzill: no sortiran fins que l’Estat espanyol senti que ha acabat amb el moviment independentista català. El primer objectiu concret del Govern i de l’Estat és evitar com sigui la investidura de Puigdemont pel Parlament, fins i tot si aquesta és simbòlica. Rajoy i les reaccionaries institucions del Règim del 78 pretenen decidir a qui els diputats catalans no poden investir. Així de senzill.

La causa que està sent instruïda pel magistrat Llarena va ser dirigida en primer moment contra els membres del Govern, de la Mesa del Parlament i els Jordis. Ara hi ha una altra tanda de dirigents que declararan en qualitat d’investigats a partir de la setmana vinent. Són les dirigents del PDeCAT i ERC, Marta Pascal i Marta Rovira, l’expresident, Artur Mas, les representants de la CUP, Mireia Boya i Anna Gabriel i Neus Lloveras, presidenta de la AMI. Tots, segons la Guàrdia Civil, serien part del “comitè estratègic” que va organitzar l’1O.

En aquesta causa, els “investigats” serien part d’una rebel·lió violenta i/o una sedició tumultuosa. No obstant això, els fets pels quals són jutjats ni es poden dir rebel·lió, i amb prou feines si es pot parlar de violència. És que, si el 20S va ser una rebel·lió violenta, totes les vagues generals ho han estat. Fiscalia i jutge s’inventen una realitat que no és tal i s’interpreten les lleis d’una forma “nova”. Això demostra que la causa no té un altre motiu que fer rendir a aquests dirigents a la voluntat del Govern central.

No importa el que hagin fet els presos, no importa el que ells pensin, ni tampoc el que diguin. Facin el que facin, el Tribunal Supremo els seguirà mantenint a la presó provisional. El següent objectiu serà que el nou Govern que es formi s’adapti a la voluntat del Govern d’Espanya. Si bé Rajoy aixecarà el 155, el que sí continuarà serà la intervenció dels comptes de la Generalitat i, per descomptat, l’amenaça del 155 per si s’aparten del ramat.

Les defenses fan impossible la causa

El conjunt de les defenses d’aquests dirigents polítics catalans se centra a acceptar gairebé tot el que mana el Règim del 78. S’ha pogut escoltar reiteradament que accepten la Constitució i la legalitat, que acaten l’aplicació de l’article 155 i que prometen respectar les lleis. Que sempre han acceptat les ordres del Tribunal Constitucional i seguiran fent-ho, etc.

En algunes declaracions encara s’ha anat més lluny. Carme Forcadell es referia a la declaració d’independència com una “una declaració política, simbòlica, com a tantes altres que hi ha hagut en el Parlament. Però no es va iniciar cap tràmit parlamentari, perquè no es va registrar, ni es va votar… per descomptat sense efecte jurídic com tota declaració”. Després de molts dies històrics, el 27O va ser un dia “com a tants altres” per a la expresidenta de la ANC i del Parlament. Pensar que anys enrere deia “President posi les urnes”.

Lamentablement, aquesta “estratègia de defensa” es repeteix en altres importants dirigents. Raül Romeva explica què va passar després del 27O “vaig deixar d’exercir com a conseller, de fet, no vaig tornar al meu despatx”. Un altre que va pensar la República catalana com alguna cosa simbòlica. I per als dos milions de votants que van arriscar els seus cossos durant l’1O, també era quelcom simbòlic?

Jordi Cuixart per la seva banda deixa clar que mai va creure en l’1O com un referèndum d’autodeterminació. Al jutge li va dir “crec que a dia d’avui molt poca gent ja creu que amb la celebració de l’1O el resultat que sortís automàticament portava a Catalunya a la independència”. Si això creu un dels dirigents més importants, Què podem esperar d’ell?

El que tenen en comú totes aquestes estratègies de defensa són dues coses. Una és que tot el que han dit davant el jutge són completament contràries a la causa independentista i a fer efectiu el dret d’autodeterminació català. L’altra és que la defensa se centra exclusivament en els arguments del poder judicial espanyol. Això és, que es limita a les estretíssimes regles del joc que imposa el poder judicial heretat íntegrament del franquisme.

Segurament, les defenses confiaven en algun tipus de negociació ja sigui amb el Govern de Rajoy (quelcom que Rajoy sempre va negar) o amb els jutges (quelcom que mai es va insinuar). En lloc de buscar la mobilització del poble, van preferir anar al “patíbulo” judicial dient que buscaven el diàleg i negant l’1O i el 27O. Aquestes defenses van en contra de la causa del poble català.

És necessària una gran campanya per la llibertat dels presos polítics

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural s’han negat a fer una campanya ofensiva per la llibertat dels presos. No han organitzat un ampli, massiu i ofensiu moviment social per alliberar als jordis, Forn i Junqueras. L’última mobilització massiva va ser l’11 de novembre de l’any passat. I, després manifestacions petites cada divendres, mentre la causa judicial seguia el seu curs enrevessat.

Esquerra Republicana i el PDeCAT més del mateix. I, lamentablement la CUP s’ha adaptat, excepte el dia de la vaga del 8N. Vaga en la qual es va demostrar el múscul dels CDRs impulsats centralment per la CUP. Quan els dirigents sobiranistes van cridar al poble a lluitar, o a mobilitzar-se, el poble va respondre. El que va faltar va ser la crida dels dirigents. Els jordis, des de la presó cridaven a la desmobilització perquè, en última instància, confiaven en una “negociació” amb l’estat espanyol.

Davant la furibunda repressió de l’Estat espanyol, només queda com a alternativa enfrontar-ho amb la força del carrer, amb el múscul que els CDRs van mostrar el 8N, amb la vaga que els treballadors van fer el 3O, amb les massives mobilitzacions que el poble català va fer una vegada i una altra per imposar el referèndum. Si no enfrontem a l’Estat espanyol als carrers, seguirem perdent posicions com està succeint des del 27O. I, per a això és necessari que els treballadors i el poble es posin al capdavant del moviment.

Reprendre les mobilitzacions i les lluites és la condició necessària per alliberar als ostatges polítics amb els quals ens extorsiona l’Estat. I, també és condició per recuperar el camí amb el qual es va fer el 1O. D’una altra manera, seguirem retrocedint i Rajoy podrà obtenir un Govern domesticat. I la República catalana serà només allò que va dir Forcadell, alguna cosa simbòlica.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Presos políticos   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO