Mundo Obrero Estado Español

99 ANIVERSARI

La Canadenca: l’espurna d’una vaga general i la jornada de 8 hores

A 99 anys d'una vaga històrica i que avui forma part de la tradició de la classe obrera de l'Estat espanyol: La Canadenca.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Joe Molina

Trabajador despedido de Panrico, Barcelona | @joemolina57

Martes 6 de febrero | 12:24

Barcelona Traction, Light and Power Company Limited, va ser fundada per l’enginyer canadenc Fred Stark Pearson en 1911 a Toronto. Al desembre d’aquest mateix any va crear Riegos y Fuerzas del Ebro a Barcelona, que va passar a ser coneguda com La Canadenca.

Es dedicava a la producció elèctrica i la seva distribució a l’àrea metropolitana de Barcelona, per proveir electricitat en l’enllumenat públic, subministrament domèstic o per a les aplicacions de força motriu als tramvies i ferrocarrils.

Per tant, els treballadors que van protagonitzar aquesta gran vaga s’havien enfrontat a un gegant. Va ser al febrer de l’any 1919 enfront de la rebaixa de salaris i l’acomiadament de vuit treballadors per estar afiliats a la CNT -sindicat que havia nascut a Barcelona en 1910 i de 30.000 afiliats passaria a aconseguir els gairebé 750.000 afiliats en 1919-. La resta de la plantilla va entrar en vaga per la readmissió, davant la qual cosa la patronal va acomiadar a 140 més.

Però la vaga de la Canadenca va ser l’espurna d’una situació profundament revulsiva, una fita de la “Rosa de foc”, d’una Barcelona rebel que tenyia els carrers de barricades i lluites obreres. I va convertir a l’any 1919 en el de major nombre de conflictes socials fins aleshores: de 463 vagues i 109.168 vaguistes, es va passar a 895 vagues i 178.000 vaguistes. El nombre de jornades perdudes es va duplicar: d’1.819.295 en 1918, a 4.001.278 en 1919.

En un context de major resistència i ajustos de les patronals, així com els vents de crisis i pujades de preus, La Canadenca havia estat la punta de llança d’un procés de vagues i lluites d’una classe obrera que ja s’havia despertat, però que ara no només es duplicaven en quantitat sinó també es perllongaven en el temps. I sobretot, havia aconseguit una conquesta que va marcar un abans i un després tant per a la classe obrera com pel cop que va assestar contra la patronal: la jornada de 8 hores.

També en un context internacional tenyit per la Revolució russa, alemanya, hongaresa, la creació de la Tercera Internacional, els ressons de la qual repicaven en l’Estat espanyol amb grans fites com les revoltes camperoles a Andalusia, o la Vaga General Revolucionària de 1917 que va acabar amb més de 70 morts i 2.000 detinguts després d’una vaga general que va portar a la caiguda del govern.

I així va ser que la vaga de les xemeneies -amb una caixa de resistència que va recaptar 50.000 pessetes- va contagiar a altres fàbriques. El 18 de febrer va començar la vaga tèxtil. El 21 en l’Elèctrica de Catalunya de capital alemany que subministrava electricitat a Barcelona; quelcom que va comportar, juntament amb la Canadenxa, deixar sense subministrament elèctric a gairebé tota la ciutat i al 70% de la indústria catalana. El mateix passava en totes les empreses d’aigua, gas, transport.

La vaga es va fer general i es va paralitzar la vida sencera. Mentre, el Sindicat d’Arts Gràfiques va establir la “censura rossa” negant-se a publicar qualsevol notícia en contra de la vaga.

Des de desembre de 1918 governava el Comte de Romanones. I contra la Rosa de Foc va declarar l’estat de guerra, tot fent-li impossible frenar tal rebel·lió obrera. Va ser així que va haver de negociar i alliberar als 3.000 empresonats al Castell de Montjuïc i readmetre als represaliats; a més d’augmentar els salaris de la Canadenca i acceptar les 8 hores de treball.

Més de 20.000 obrers es van reunir a la plaça de bous de las Arenas, amb la intervenció del dirigent obrer Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Però el capità Milan del Bosch es va negar a alliberar als presos subjectes a la jurisdicció castrense, mentre l’exèrcit ocupava Barcelona.

Fins que s’inicia la vaga general del 23 de març, amb vagues de solidaritat en altres punts del país. El 3 d’abril, el Conde Romanones anunciava la jornada de 8 hores en tot l’Estat, i dies després dimitia.

Sens dubtes la vaga de la Canadenca va ser un de les principals fites dels anys coneguts com el Trienni Bolxevic (1918-1921), amb enfrontaments continus entre policies i sicaris patronals i pistolers anarquistes. Tot i així, la lliçó per als treballadors no serà el terrorisme individual, sinó el creixement dels sindicats i mètodes de lluita dels quals aquesta gran vaga va ser escola.






Temas relacionados

En Català   /   Mundo Obrero Estado Español   /   Barcelona   /   Historia   /   Internacional

Comentarios

DEJAR COMENTARIO