Mundo Obrero Estado Español

PRECARIETAT LABORAL

La plataforma "NO + PRECARIEDAD” es presenta el 10-F contra la Reforma laboral

El pròxim dissabte 10 de febrer, a sis anys de la reforma laboral del govern del PP, es presentarà als carrers la plataforma NO+PRECARIEDAD en més de 22 ciutats de l'Estat espanyol.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Martes 6 de febrero | 18:08

Diferents sectors de treballadors i treballadores en situació de precarietat o que vénen protagonitzant lluites o processos d’autoorganització, col·lectius socials, sindicats alternatius i organitzacions d’esquerra, s’han adherit a aquesta plataforma. El seu objectiu és lluitar contra un dels seus enemics comuns: la precarietat.

Com expliquen en el seu Manifest, “Les relacions laborals s’han trencat i s’ha produït una reculada en matèria de drets i conquestes socials inimaginable fa tan sols uns anys. Però la precarietat no és només laboral sinó que s’ha convertit en un nou model de vida imposat. A través de la precarietat ens impedeixen l’accés a un habitatge, a una sanitat, a una educació digna i a uns serveis públics de qualitat, ens priven de la cultura, de l’esport i l’oci, i atempten contra el medi ambient i el nostre patrimoni natural. La precarietat afecta a totes les esferes de la nostra vida”.

Encara que al principi aquesta plataforma va ser impulsada per col·lectius lligats a Podemos, es van anar sumant col·lectius que excedeixen bastant a aquesta formació. Les cambreres de pis, Les Kellys, de diversos territoris, les treballadores de Coca-cola en Lluita, els bombers, la Plataforma d’Eventuals de Correus i la Marea Blanca catalana, Ferrovial, Pensionistes, les PAH de diferents ciutats, Sanitat, Educació, Taxis, Serveis Socials; entre molts altres col·lectius i sindicats de tot l’Estat com podem veure en el seu compte de Twitter.

“Som les dones que enfronten la precarietat en allò personal i en allò professional, invisibilitzades per les desigualtats del patriarcat. Som les persones amb convenis precaris, les que patim els impagaments dels nostres salaris. Som la gent treballadora a la qual li impedeixen tenir un treball digne. Som les treballadores dels serveis públics, que patim externalizacions, i a les quals ens treuen cada vegada més recursos per oferir un servei de qualitat a la gent. Som les joves que encadenen acomiadaments encoberts en període de prova. Som les filles i fills que viuen pitjor que la generació de les seves mares i pares. Som les persones majors cobrant una pensió de misèria. Som les parades i aturats, les autònomes i falses autònomes. Som les persones als qui les multinacionals condemnen a la precarietat”. Així es presenten en el seu manifest.

El 10F és la data triada per protagonitzar manifestacions en més de 22 ciutats de l’Estat espanyol, amb l’objectiu de visibilizar la lluita contra la precarietat que vénen protagonitzant i patint, com diuen, des de “fa ja una dècada que vivim indignades els qui patim directament les conseqüències de la crisi i les polítiques de retallades i d’austeritat”. Per exemple, a Madrid està convocada una manifestació a les 18 hores, a Barcelona a les 12hs, València a les 18hs, així com a Màlaga, Alacant, Castelló, Elx, Orense, Jaén i Granada i desenes de ciutats més.

La precarietat laboral: el model laboral del capitalisme espanyol configurat en els ’90

Lluitar contra la precarietat laboral avui és, en última instància, enfrontar-se al model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels ’80 i ’90 amb les seves polítiques de privatització, ERE, reformes laborals, pèrdua de desenes de milers de treballs desviats cap a la contractació i subcontractació de serveis.

Allò que Les Kellys, les cambreres d’hotels, anomenen i pateixen com a “externalitzacions”, que van anar rebaixant les condicions laborals, precaritzant els treballs i les vides de milions.

Van ser les reformes laborals de González, Aznar i Zapatero que van consolidar aquest model en el que més d’un terç de la classe treballadora pateix condicions de precarietat. Són el fruit d’anys d’acords entre les direccions de CCOO i UGT, la patronal i els governs del PSOE i el PP.

Justament, no és d’estranyar que aquests sindicats no s’hagin adherit a aquesta plataforma. Les direccions d’aquesta burocràcia sindical estan acostumades a signar EREs i a deixar a un costat als sectors més explotats de la classe treballadora més precària, com la joventut, les dones, les persones immigrants.

Si bé, com dèiem, Podemos inicialment ha impulsat la plataforma NO+PRECARIEDAD, alguns col·lectius s’han adherit fins i tot críticament a la formació lila amb la qual diferents sectors de treballadors i treballadores han fet algunes experiències. Sobretot amb els governs o ajuntaments “del canvi”. Vegem alguns exemples.

El cas de l’alcaldessa de Madrid quan, amb el suport de Pablo Iglesias, va assumir un pla de retallades, és a dir que el govern de Podemos assumia les polítiques neoliberals de Rajoy. Per la seva banda, Manuela Carmena ha sostingut la “inviabilitat” de la remunicipalització de serveis públics que vénen exigint molts col·lectius de treballadors.

Un altre exemple és el de l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau, de Barcelona en Comú, ha actuat en contra de les vagues contra la precarietat com la de Metro (TMB). A més de que en la majoria de les dependències públiques s’externalitza, com és el cas dels Serveis Socials o les treballadores de la neteja que han denunciat les terribles condicions que imposen les empreses contractades pel propi Ajuntament.

D’altra banda, Podemos té una gran contradicció si pretén lluitar contra la precarietat governant amb un dels partits de “la casta”, el PSOE, responsable directe al costat del PP de les pitjors retallades i reformes laborals que han portar la precarietat laboral. Aquest és l’objectiu avui de la formació neorreformista, continuar el model de govern de Castilla-La Mancha, per a això demana a crits a Pedro Sánchez un “pacte històric” per tirar a baix a Rajoy.

“Fartes de viure precaritzades: el capitalisme es sosté sobre la precarietat de milions i la desigualtat

“Som les desnonades i desnonats, als qui roben els seus habitatges, els qui no podem pagar la llum ni la calefacció. Som les que van perdre les beques, les ajudes a la dependència, les que esperen en les llistes i sales de l’hospital. Som les persones amb diversitat funcional, silenciades i precàries. Som les que migrem per no tenir oportunitats al nostre país. Som les que dediquem moltes hores a les cures sense que es reconeguin els nostres drets. Som la gent de la cultura, artistes d’allò precari, i els qui no tenen accés a ella. Som les persones que estan fartes de viure precaritzades, sense haver triat aquesta forma de vida”, diu el Manifest de NO+PRECARIEDAD.

L’afartament de milions que viuen en la pobresa comença a mostrar el seu múscul en l’Estat espanyol a través de processos de lluita i organització. Aquesta plataforma és una mostra d’això. És l’expressió de l’afartament d’ aquesta explotació capitalista que busca augmentar els seus beneficis a costa del treball assalariat sota condicions miserables, a més de generar enormes guanys per a uns pocs empresaris i banquers, mentre solament accentua la creació d’una massa de parades i aturats permanent.

Enfront d’això, lluitar contra la precarietat avui significa també posar en qüestió qui dirigeix la producció i en funció de quins objectius. Els seus guanys o les necessitats socials de les majories.

Et pot interessar: El capitalisme es sosté sobre la precarietat de milions i la desigualtat






Temas relacionados

En Català   /   Las Kellys   /   Mundo Obrero   /   Mundo Obrero Estado Español   /   Precariedad laboral   /   CCOO   /   UGT   /   Burocracia sindical

Comentarios

DEJAR COMENTARIO