Política Estado Español

SISTEMA DE PENSIONS

Les manifestacions dels pensionistes són un símptoma de la crisi del Règim

El reclam dels pensionistes ha sortit al carrer contra el 0,25%. El Govern i l'oposició “a la seva majestat” fan propostes molt preocupats per com afectaran al seu electorat.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Sábado 3 de marzo | 13:08

En els últims dies els pensionistes han protagonitzat manifestacions multitudinàries expressant un clar rebuig a l’augment del 0,25%. Alguns ho expressaven dient que la carta en la qual s’anunciava l’augment de poc més d’un euro mensual costava més. La ministra Fátima Báñez s’atrevia a assegurar que els pensionistes no han perdut poder adquisitiu.

Durant els anys de crisi i de desocupació màxima (va arribar al 26%) en no poques famílies, les pensions han estat l’únic ingrés que va permetre malviure. I encara segueix sent així, ja que la desocupació no ha baixat dels dos dígits (estaria en un 16% segons els càlculs oficials). La solució dels partits del règim va fer que els pensionistes cobressin menys. En 2011 va ser la reforma de Rodríguez Zapatero i en 2013 la de Rajoy.

El PSOE de Rodríguez Zapatero es va encarregar d’allargar l’edat de jubilació fins als 67 anys i d’augmentar els anys de cotització mínims per accedir a la pensió i també la quantitat d’anys per calcular el cotitzat. Aquesta “solució” va fer perdre una enorme part de la capacitat adquisitiva dels pensionistes, sobretot dels futurs pensionistes. Aquells treballadors majors de 55 anys que van ser acomiadats en aquests anys, tindran una pensió molt menor.

En 2013, el govern de M. Rajoy es va encarregar de donar la puntada als que ja són pensionistes. Amb la reforma de les pensions d’aquest any, aquestes solament podrien augmentar entre un 0,25 i un 0,5% en lloc d’augmentar d’acord amb l’IPC. En 2017, l’IPC ha augmentat un 1,6%, una mica més de sis vegades l’augment de les pensions. Aquesta limitació seria efectiva en els temps de crisi. Encara que el creixement de les empreses està en nivells previs a la crisi, l’augment de les pensions està en nivells propers a “zero”.

I la pèrdua de la capacitat adquisitiva entre els pensionistes no es pot mesurar per l’augment de l’IPC. Per exemple, la llum va augmentar més del 52%, i el gas va augmentar un 73% durant la crisi i fins i tot els lloguers es van disparar meteòricament. Com pot fer front un pensionista a això amb un augment de 15€ anuals? No oblidem que Ana Mato, sent Ministra de Sanitat, va treure molts medicaments coberts per la Seguretat Social.

I aquestes reformes van passar amb prou feines sense resistència, però no perquè la gent veia quelcom progressiu en les mateixes, sinó perquè els dirigents sindicals estan completament absent de l’escena política i social. No solament perquè no mobilitzen, ni organitzen als joves obrers i als treballadors en general. Sinó perquè amb prou feines fan algun tipus de declaració. En el cas de les pensions, simplement fer recordatoris al pacte de Toledo.

Durant els anys de la crisi, el PP va dilapidar la “guardiola” de la seguretat social, basada en els ingressos dels treballadors. En 2011 hi havia una mica més de 65.000 milions i al llarg d’aquest ja començarà a necessitar aportacions extres per poder fer front als pagaments de les pensions. La nova solució dels social-liberals de Sánchez consisteix a augmentar les aportacions de les rendes més altes. Millor seria augmentar les aportacions de les grans empreses i bancs, cert?

Els pensionistes agiten el tauler polític

Tots aquests anys d’atac directe sobre les pensions i la Seguretat Social realitzats pel PSOE i el PP. Fins i tot com es planteja el problema “hi ha molts vells” i els impostos que es pensen han fet aflorar la ràbia, la brega i els greus problemes socials que assota als majors. Problemes que afecten també a famílies senceres, ja que com està esmentat abans, moltes pensions són la font principal d’ingressos (o única) en la llar.

Per això hem pogut veure com milers de pensionistes van passar el cordó policial que “protegeix” al Congrés dels Diputats a Madrid, enormes concentracions en moltes ciutats importants i el pobles. I, aquestes enormes manifestacions, inesperades pels partits del règim, preocupen seriosament, ja que els majors de 65 representen el 20% de la població i són els qui més van a votar.

El PP obté més del 40% dels seus votants entre els jubilats. I, en el cas del PSOE, el 75% dels seus entre els majors de 45 anys. És a dir, que tots dos partits, sobretot el PP, estan summament preocupats per veure com poden donar algun tipus de resposta davant aquestes mobilitzacions.

Els pensionistes protesten, i amb raó, atès que les grans empreses de l’Ibex 35 estan guanyant més diners que abans de la crisi, que el creixement de l’Estat espanyol porta diversos anys superant el 3%, que la corrupció dels líders polítics costen diverses desenes de milers de milions, igual que el rescat de la banca o les autopistes. Davant aquesta situació s’han decidit a protestar per la misèria que cobren.

Es necessiten prendre algunes mesures d’urgència. En primer lloc, que no hi hagi pensió alguna per sota del SMI. Que l’augment no solament tingui relació amb l’IPC del govern, sinó que els sindicats facin un càlcul real de l’augment d’aquells productes i serveis que els pensionistes consumeixen; i que s’incloguin els medicaments que van quedar sense la cobertura de la Seguretat Social. Aquestes són mesurades d’urgència, per prendre-les ja mateix. Si fa falta més diners, cal augmentar les aportacions de les grans empreses.

No obstant això, per resoldre de manera molt més efectiva i duradora cal realitzar altres mesures més estructurals com les referides al mercat de treball i les grans empreses. Com plantegem en aquest article: SMI de 1500€, imposats a les grans fortunes, repartiment de les hores de treball o expropiar aquelles empreses que acomiadin.

Mesures d’aquest calat no seran realitzades pel PP, el PSOE o Ciutadans, ferms guardians de les empreses de l’Ibex35. Només podran realitzar-se a través de les mobilitzacions dels treballadors i el poble recuperant els seus mètodes de lluita com són la vaga general social i la mobilització de carrer. Per això, és d’esperar que les grans mobilitzacions dels pensionistes siguin la punta de llança de majors mobilitzacions dels treballadors i el poble.






Temas relacionados

En Català   /   Sistema de Pensiones   /   Pensiones   /   Política Estado Español   /    Régimen del ‘78   /   Jubilaciones   /   Partido Popular (PP)   /   Economía

Comentarios

DEJAR COMENTARIO