Política Estado Español

TROBADA ESTATAL - MADRID, 12 DE MAIG 2018

Posem en peu una joventut anticapitalista, antipatriarcal i revolucionària al costat de la classe treballadora

L'agrupació de dones Pan y Rosas i les agrupacions estudiantils impulsades per la CRT criden a una trobada estatal per posar en peu una joventut revolucionària i combativa.

Jueves 5 de abril | 10:46

La massiva participació de la joventut al costat de les dones el passat 8M, acompanyant als nostres avis en la lluita per les pensions, denunciant el racisme institucional o a Catalunya en les accions contra la repressió demostra que l’anomenada “generació perduda” vol rebel·lar-se contra un règim que no té rea ha oferir-li. L’agrupació de dones Pan y Roses i les agrupacions estudiantils impulsades per la CRT criden a una trobada estatal per posar en peu una joventut que es prepari per enfrontar-lo.

Aquest 8 març vam ser milions als carrers en contra dels feminicidis, la violència masclista, la bretxa salarial i la precarietat laboral que afecta de forma molt més forta a les dones treballadores. Aquesta jornada històrica va estar marcada per una vaga de 24 hores que es va viure de manera contundent a l’educació, els transports i altres serveis, i que va estar acompanyada amb aturades de dues hores secundats per més de 5 milions de treballadores i treballadors.

Aquest dia també, amb les dones al capdavant, vam cridar contra les polítiques de retallades, les lleis d’estrangeria, les pensions de misèria i l’escalada repressiva del Règim del 78 que té el seu epicentre en la repressió al moviment català i les desenes de casos de persecució contra la llibertat d’expressió.

La joventut, especialment les i els estudiants de secundària i universitat, vam ser part activa de la jornada de vaga i mobilització. Vam paralitzat les facultats i instituts, vam estar en els piquets i talls de carrers i sobretot ens vam sumar a centenars de milers en les més de 200 manifestacions de la tarda.

Hem sortit als carrers, com ha ocorregut fins ara en totes les grans mobilitzacions que han qüestionat aquesta democràcia per a rics i patriarcal, com el 15M el 2011 o el moviment democràtic català. La passada tardor, a Catalunya els joves vam estar a primera línia defensant els col·legis l’1-O o sent part activa de les vagues del 3-O i el 8N. En aquestes setmanes, davant l’increment de l’escalada repressiva de l’Estat, també la joventut es troba al capdavant de les manifestacions i talls de carretera.

És la nostra resposta contra un règim i un sistema que ens vol condemnar a ser la generació perduda. A no poder ni estudiar ni treballar, per les taxes d’escàndol, el desmantellament de l’ensenyament públic i l’atur i precarietat al que ens aboquen en acabar els estudis. I per si això fos poc, ara ens volen així fins als 70 anys o més, mentre als nostres avis els estan condemnant ja en vida a pensions de misèria.

Una situació que copeja especialment a les dones joves que veuen com la igualtat davant la llei no es correspon amb la igualtat en la vida. Per a nosaltres, el capitalisme té reservats els treballs pitjor pagats, les jornades parcials, mantenir sobre les nostres espatlles els treballs de cures que l’Estat es nega a cobrir i la major part de les pensions mínimes.

El 8M va ser un crit contra l’opressió i la doble explotació de les dones, i un crit solidari també amb tots els altres col·lectius oprimits, com les persones migradas o LGTBI. Cridem contra les lleis d’estrangeria i l’Europa fortalesa.

Aquesta és una lluita que hem de portar a l’interior del sistema educatiu, un autèntic reproductor de tot això. Volem qüestionar el currículum, a la casta universitària patriarcal i unida per un i mil llaços a les empreses que estan privatitzant la universitat, aixecar comissions de dones i LGTBI en les facultats i acabar amb una universitat-empresa que deixa a milers d’estudiants fora i estén la precarietat entre el professorat i les treballadores dels serveis, la majoria dones en condicions laborals miserables.

Alhora, volem lluitar al costat de la classe treballadora. Amb les dones precàries que comencen a organitzar-se i ser exemples de dignitat obrera, com Les Kellys, amb les qui vam sortir al carrer el 8M. Amb la joventut precària que diu prou i es planta, com les auxiliars i repartidors de Telepizza o Deliveroo. Amb els treballadors ultraexplotats d’Amazón, que fan vagues contra l’home més ric del món. Amb els i les pensionistes, aquests joves del 68 que estan donant un exemple a la joventut del 2018: és l’hora de dir prou i recuperar els carrers per imposar les nostres reivindicacions.

Aquesta lluita és contra el patriarcat i el capitalisme, aliats criminals contra les dones, la joventut i la classe treballadora. Això vol dir que ha d’apuntar no solament al govern del PP i el seu escuder Cs, sinó al conjunt del Règim del 78 i la Corona. La joventut hem de dir prou a la persecució de la llibertat d’expressió i sumar-nos a l’exigència de d’absolució i llibertat de tots els presos polítics. Hem de ser part activa i solidària amb el moviment democràtic català, contra el 155 i pel dret a decidir. Acabar amb el règim hereu de la Dictadura, la Monarquia i la democràcia de l’IBEX35 ha de ser part central de la nostra “agenda” com a generació.

Des de l’agrupació de dones Pan i Rosas, juntament amb les agrupacions estudiantils impulsades per la CRT i estudiants independents, venim impulsant la lluita contra el patriarcat i el capitalisme des d’aquesta perspectiva. Amb campanyes contra les violències masclistes, aixecant la bandera de la unitat treballadors-estudiantil, portant a les facultats lluites com les de les Les Kellys, Amazon, Panrico o Movistar, la defensa d’una educació al servei del poble treballador, la crítica contra la casta universitària i acadèmica, la solidaritat amb el poble català i la lluita per la defensa del marxisme en el terreny de les idees impulsant la Càtedra Lliure Karl Marx. Aquests són alguns exemples de l’experiència que venim acumulant en els últims anys i sobre la qual hem conquistat un programa que es pot sintetitzar en els següents punts:

· Defensa d’una educació pública, totalment laica i gratuïta en tots els seus nivells, amb beques i ajudes per a les rendes baixes, suficientment finançada mitjançant impostos a les grans fortunes i empreses. Pel retorn immediat dels i les estudiants expulsats per no poder pagar-se els estudis. Universitat radicalment democràtica i sota el control d’estudiants, professors i treballadors amb majoria estudiantil, sense empresaris privats ni privilegis per a la casta universitària.

· Posar fi a la precarietat laboral, la desocupació, els salaris de misèria i per unes pensions i serveis públics gratuïts i de qualitat. Per la solidaritat i ser part de totes les lluites de les i els treballadors i sectors populars que es mobilitzen contra els desnonaments, la pobresa i la resta de les reivindicacions populars.

· La lluita contra el heteropatriarcat i l’opressió sexual i de gènere. Defensem la creació de comissions de dones i LGTBI en tots els centres d’estudi i de treball per acabar amb la violència masclista. Per una plena educació sexual.

· Per una joventut antiimperialista, antiracista i internacionalista, que lluiti contra l’opressió exercida per l’Estat espanyol, la Corona i les seves multinacionals als països semicolonials, contra les seves intervencions militars. Tots els drets per als immigrants i derogació de les xenòfobes lleis d’estrangeria. Dret d’autodeterminació als pobles de l’Estat espanyol.

· La defensa d’un moviment estudiantil de base, combatiu i democràtic, basat en assemblees i coordinadores, amb llibertat de tendències i opinions que busqui la confluència entre tots els estudiants de mitjanes, FP i universitat, i reprengui la bandera de la unitat obrer-estudiantil.

· Acabar amb el Règim del 78, contra la Monarquia i l’herència franquista que segueix en peu en forma de poder judicial, exèrcit i policia.

· Per la defensa del llegat teòric del marxisme, que brinda les eines teòriques per proposar-nos transformar de forma revolucionària el món.

· Anticapitalisme per acabar amb aquest sistema que no té res a oferir-nos. Volem un món sense opressió ni explotació, posant la riquesa al servei de la majoria i no al d’engreixar els guanys d’un grapat de capitalistes. Com a part d’aquesta tasca considerem que cal batallar també per construir una gran organització revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut.

Som part d’una generació que a tot el món està començant a lluitar contra capitalisme, el patriarcat, els seus governs i les polítiques liberals. Una joventut que el 8M també va sortir al carrer massivament en la resta del planeta. A Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Mèxic i Veneçuela, les nostres companyes de Pan i Rosas van ser part de la vaga internacional de dones pel 8M, i són part dels creixents moviments per l’avortament lliure i gratuït. A França, els nostres companys i companyes de la joventut de la CCR són part del moviment estudiantil que va sortir als carrers contra Hollande i ara contra*Macron, al costat dels i les treballadores, lluitant al costat dels ferroviaris i ocupant universitats. A Alemanya, els nostres companys i companyes de Waffen der Kritik estan participant de la important vaga de les i els becaris de la universitat i s’han solidaritzat amb les vagues dels treballadors metal·lúrgics per reduir la jornada de treball. A Brasil els nostres companys i companyes denuncien l’assassinat de Marielle Franco i el cop d’estat del govern, i en altres països lluiten al costat dels treballadors i treballadores. Som part d’un corrent internacionalista de joves anticapitalistes i combatius.

A 50 anys del maig francès -aquesta gran onada revolucionària que va sacsejar al món-, volem reprendre les millors tradicions de lluita i autoorganització del moviment estudiantil i de dones per lluitar al costat de la classe treballadora per posar en escac a aquest sistema.

Des de les agrupacions Armes de la Crítica de Madrid, No Passaran de Barcelona, el SEI a Saragossa, Pan y Rosas de l’Estat espanyol, la recentment formada agrupació Rosa Luxemburg de Vigo i altres grups de militants de la CRT i estudiants independents en ciutats com Burgos, volem avançar a unificar les experiències de les nostres agrupacions després d’aquest programa comú, que senti les bases per posar en peu una gran joventut anticapitalista i revolucionària.

A aquest efecte ens proposem realitzar una trobada estatal el proper 12 de maig a Madrid. Cridem a sumar-se i participar a tots i totes les estudiants i joves que comparteixin la nostra perspectiva, derrocar aquest sistema i el seu règim i aixecar una societat nova de les seves cendres, en favor de la classe treballadora, les dones, els migrants, la joventut i les majories socials.

Pan y Rosas Estado español
Agrupación Armas de la Crítica (Madrid)
Agrupación No Passaran (Barcelona)
Sindicato de Estudiantes de Izquierdas - SEI (Zaragoza)
Agrupación Rosa Luxemburgo (Vigo)






Comentarios

DEJAR COMENTARIO