Cultura

GALA DELS GOYA 2018

Premis Goya: feminisme estètic i silenci davant la repressió

El passat 3 de febrer se celebrava la 32a edició dels Premis Goya, sota el lema #+mujeres, on la majoria dels premis s'els van portar, Handia i La Llibreria.

Clara Mallo

Madrid | @ClaraMallo

Juan Romero

Madrid | @jromelasco

Miércoles 7 de febrero | 12:48

Foto: EFE

La gala dels Goya començava amb moltes expectatives reivindicatives, més aviat, per aquells que en aquest temps esperàvem que la societat artística s’aixequés com arran de la guerra de l’Iraq. Però com ja va dir Arturo Valls: "Crec que m’agradaria que es parlés més de cinema, que parléssim de cinema i, en qualsevol cas, dels problemes que té el cinema. No em sembla l’aparador per tractar altres temes. (...) Crec que hi ha altres llocs per reivindicar aquest tipus de coses" Les xarxes es van aixecar contra ell, però el que resulta delirant és que en la situació repressiva generalitzada en què ens trobem, encara hi hagi els qui consideren que la política i la ideologia, no ho inunda tot.

Els presentadors van començar fluixos, però, un sempre espera que la cosa millori i no va començar malament, Goya al millor actor revelació Eneko Sagardoy per la pel·lícula basca "Handia". Eneko Sagardoy en el seu discurs d’agraïment, li va dedicar el premi a totes aquelles persones que no són acceptades per la societat i que tenen molt per aportar.

El problema va sorgir quan van arribar els següents premis i vam veure com gairebé no hi havia res reivindicatiu. Els presentadors Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla van resultar tediosos, amb acudits dolents, donant molt protagonisme a algunes actrius i passant de puntetes per directores com Isabel Coixet. Va haver-hi una actuació en viu acceptable, però no va contribuir a millorar el desastre. El final va resultar patètic, millor no redundar en això i centrar-nos en el rescatable.

La catifa vermella dels Goya es va omplir de ventalls vermells amb el lema ’Més dones’, una iniciativa de CIM, l’Associació de Dones i Cineastes. A més, sobre l’escenari, Leticia Dolera o Carla Simón van llançar també missatges en els quals tractaven de denunciar la falta de presència en el sector cinematogràfic, i la desigualtat que les dones viuen en aquest sector. Uns discursos que se sumen a la necessitat de visibilització de la cada vegada més evident desigualtat de la dona en la societat, que impedeix la presència de dones en sectors com el cinema, o com van expressar algunes dones dels Goya en els seus discursos, la falta de reconeixement a aquestes, que s’expressa en l’absència en les nominacions.

No obstant això, aquesta crítica va estar deslligada de la realitat de milers de dones que sofreixen aquesta desigualtat en els seus treballs, que sofreixen violència i abusos i que veuen resignació com aquesta societat, capitalista i patriarcal, parla de drets mentre encoratja i reprodueix els prejudicis que sotmeten a la majoria a múltiples formes de violència. Treballs precaris, baixos salaris, llars pobres, tot això que no va estar present en la catifa vermella dels Goya ni al cinema que es produeix a Espanya.

D’altra banda, per moments semblava que el discurs se centrava solament en un tema numèric de les dones i per desgràcia aquesta no és el principal cavall de batalla, sinó per exemple la disparitat de sous entre homes i dones, entre moltes altres lluites. És a dir, al final més del mateix, nomes feminisme estètic

El Goya honorífic va ser per Marisa Parets, que l’única cosa reivindicativa que va esmentar va ser que no es penedeix de quan es va posicionar en contra de la guerra, cosa que l’honra, però que amb la situació en la que estem, resulta massa insuficient.

El Goya a millor pel·lícula Iberoamericana va recaure en "Una dona fantàstica", llargmetratge xilè que narra una història de la desraó a la qual ha de fer front Marina, una dona transexual. Aquest film visibilitza a les persones trans per sobre dels estereotips que la societat imposa.

El suposat progressisme de la gala dels Goya, va resultar ser pura aparença, cap actor, ni actriu, va aixecar la veu contra la repressió a Catalunya, contra els presos polítics, ni contra la cada vegada més sagnant falta de llibertat d’expressió, amb l’amenaça a diversos artistes com els rapers Pablo Hasél i Valtónyc o periodistes com Bor amb la presó.

Darrere de l’embolcall, la Gala va demostrar ser una acceptació a la línia del Govern i al 155, fins i tot actors com Miguel Ángel Muñoz, van declarar que no era una nit per reivindicar. La gala va demostrar, que el cinema espanyol, excepte honroses excepcions, viu més pendent del finançament i subvenció de les companyies, que de la realitat social que viu l’Estat espanyol, i aquesta por calla les boques, de tots els treballadors i treballadores del cinema.

Llista completa dels guanyadors dels Premis Goya 2018

Actor Revelació: Eneko Sagardoy por dar vida a Joaquín, el gigante de Altzo de 2,42 metros de altura de la película Handia

Diseny de vestuari: Saioa Lara por Handia

Montatge: Laurent Dufreche y Raúl López por Handia

Curtmetratge d’Animació: Woody and Woody, dirigit per Jaume Carrió i amb guió de Laura Gost.

Curtmetratge Documental: Los desheredados, dirigit per Laura Ferrés.

Curtmetratge de Ficció: Madre, de Rodrigo Sorogoyen

Direcció Novell: Carla Simón per Estiu 1993, basada en la seva pròpia història quan tenia sis anys.

Goya d’Honor: Marisa Paredes

So: per la cinta de terror sobrenatural Verónica, de Paco Plaza

Direcció de Producció: Ander Sistiaga por Handia.

Direcció Artística: Mikel Serrano per Handia

Direcció de Fotografía: Javier Aguirre per Handia

Millor Maquillatge i Perruqueria: Ainhoa Eskisabel, Olga Cruz i Gorka Aguirre aHandia.

Efectes Especials: Jon Serrano i David Heras per Handia.

Actriu Revelació: Bruna Cusí per Estiu 1993

Guió Original: La película Handia

Guió Adaptat: Isabel Coixet per adaptar la novela de Penélope Fitgerald La librería

Cançó Original: Leiva per La llamada.

Música Original: Pascal Gaigne per Handia

Actor de Reparto: David Verdaguer, per interpretar a Esteve, el tiet de la petita protagonista d’Estiu 1993

Actriu de Reparto: Adelfa Calvo per fer de portera a El autor

Película Iberoamericana: La xilena Una mujer fantástica, de Sebastián Lelio. Ha sigut premiada al millor guió a Berlín i és candidata a l’Oscar a la millor película de parla no anglesa.

Película Europea: La sueca The square,

Película d’Animació: Tadeo Jones: El secreto del Rey Midas, d’Enrique Gato i David Alonso

Película Documental: Muchos hijos, un mono y un castillo, de Gustavo Salmerón

Actor Protagonista: Javier Gutiérrez per El Autor

Actriu Protagonista: Nathalie Poza per No sé decir adiós

Direcció: Isabel Coixet per La librería

Película: La librería






Temas relacionados

Cine español   /   En Català   /   Premios Goya   /   Feminismo   /   Represión   /   Crítica de cine   /   Cultura

Comentarios

DEJAR COMENTARIO